Aquesta setmana té lloc un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, el Sónar, un festival de música electrònica i experimental que atreu cada any a milers de persones i que genera un fort impacte econòmic en el sector serveis de la ciutat sense que aquest, però, com passa en la resta d’esdeveniments d’aquesta envergadura, millori les condicions de precarietat dels treballadors i de les treballadores.
No és el primer cop que un festival d’aquest tipus està marcat per la polèmica. Ja l’any 2009 FACUA, una organització que es dedica a la defensa dels drets dels consumidors, denunciava fins a 8 festivals de música per incloure clàusules abusives en les seves condicions. Posteriorment, l’any 2015, el Primavera Sound contractava estudiants en pràctiques per 2,57 euros l’hora mentre rebia subvencions per part d’institucions públiques. Fins i tot el Viña Rock, un festival on actuen grups amb missatges anticapitalistes, va rebre denúncies per explotació laboral aquest mateix any.
Aquesta 26a edició del Sónar ve acompanyada també d’un conflicte laboral entre els riggers, els professionals que munten els elements aeris dels escenaris, i Fira de Barcelona, la institució firal que acull el festival. En vaga des del dia 11 de juliol i fins al dia 20, els riggers exigeixen una millora en les seves condicions laborals i que es paralitzi la nova licitació del servei de rigging que ha tret a concurs Fira de Barcelona perquè les seves tasques les assumeixi una altra empresa, avalant així l’esquirolatge. Cal tenir en compte que Fira de Barcelona és un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, on s’acaba de formar un govern municipal suposadament d’esquerres entre Barcelona en Comú i el PSC, la Generalitat de Catalunya, la qual té teòricament la voluntat d’avançar cap a una República catalana amb un fort caràcter social, i la Cambra de Comerç de Barcelona. Cap dels tres actors ha volgut seure a la taula de negociacions amb els treballadors i les treballadores en vaga per resoldre el conflicte.
Segons l’article 6.5 de Reial Decret-llei 17/1977 sobre relacions de treball, en tant duri la vaga, l’empresari no podrà substituir als vaguistes per treballadors que no estiguessin vinculats a l’empresa al temps de ser comunicada la mateixa. El jutge Santiago Vidal, exsenador d’ERC i un dels redactors d’un esborrany d’una hipotètica Constitució catalana, sembla anteposar els interessos de Fira de Barcelona per sobre dels drets laborals dels riggers en lluita, ja que ha desestimat la seva demanda. S’avala així també, l’esquirolatge.
Les institucions burgeses mai fallaran a favor dels interessos de la nostra classe. És per això que avui, més que mai, necessitem la solidaritat entre obrers i obreres per fer front als abusos de la patronal. La lluita és l’únic camí i la solidaritat la nostra millor arma.
Dani Moyano