Els passats 11 i 12 de juliol vam celebrar el Tercer Congrés de la Joventut Comunista de Catalunya, sota el lema “Entre el vell i el nou món, construïm l’horitzó socialista“. Un Congrés que ha estat el primer per a moltes de nosaltres, tant com a participants com com a organitzadores.
Vam convocar el III Congrés al Comitè Central del febrer, quan no s’arribava ni a intuir tot el que ens portaria el mes de març. El procés de debat dels documents congressuals es va plantejar inicialment amb dues rondes de debat, un Comitè Central extraordinari que agilitzés el debat final al Congrés, una jornada i mitja de congrés… un calendari que va quedar lluny de la realitat.
La nostra activitat com a Joventut no va aturar-se durant el confinament ja que vam impulsar el Confinament Roig, set setmanes d’activitat en línia tant formativa com lúdica, amb un total de 30 activitats que van reunir a la militància i a gent afí i que van servir d’avantsala per preparar el debat congressual. Un debat que es va iniciar amb el Manifest-Programa, un document d’anàlisi i programàtic que va sortir de la ponència de redacció amb un total de 10 blocs i 100 propostes per traslladar als col·lectius. El calendari va anar patint modificacions alhora que avançava la pandèmia, les reunions de debat es van fer totes en línia, els formats i models de debat es van adaptar: els excels compartits, les trucades per zoom, jitsii, hangouts, etc. van passar a formar part de la vida dels col·lectius i de l’organització.
Uns col·lectius es van organitzar per tenir-ho enllestit en dues reunions telemàtiques, d’altres en van fer un total de sis, exemple de que no existeix la fórmula exacta per fer el debat però que tothom venia a les reunions setmanals amb els deures fets i ganes de debatre.
I així vam arribar el 6 de juny a l’últim Comitè Central ordinari del curs, on es van presentar les Línies Estratègico-Organitzatives, un total de 99 línies que concreten i defineixen què farem com a Joventut Comunista, internament i externament, quins elements ens acompanyaran els pròxims dos anys i ens faran estar més a prop de l’horitzó plantejat.
Amb aquests elements els col·lectius van debatre l’anàlisi, les propostes programàtiques i les línies estratègico-organitzatives plantejades des de la ponència de redacció, que van donar com a resultat un total de 300 esmenes al Manifest-programa i 40 línies estratègico-organitzatives més, concretades en els col·lectius.
I entre reunions online i documents compartits, va arribar el Congrés. El dissabte 11 de juliol a les 9:30 del matí, el local al carrer Liuva es va obrir per iniciar les acreditacions i quaranta-cinc minuts després, un cop aprovats el Reglament i horari, vam poder començar.
Les jornades van transcórrer tranquil·les, el compliment de les distàncies i mesures per la covid no va deixar de banda l’ambient de camaraderia entre la militància i convidats internacionals, i van donar com a resultat debats amb una gran maduresa política, que ens van permetre a totes reflexionar i definir els nostres posicionaments com a Joventut: el model d’Estat, la Unió Europea, la política d’aliances, el model d’universitat, el posicionament sobre les drogues, la cultura de l’esport o el model de transport públic, entre d’altres.
Defugint aquest model més clàssic de Congrés, de debat sobre les bases de les esmenes, i conscients del perill de distanciament arran del confinament, el debat de les línies estratègico-organitzatives, la definició del “què fer”, es va fer a través d’una dinàmica que va permetre un debat molt menys feixuc i més enriquidor.
Això sí, un Congrés exigeix sempre un gran final, i diumenge a la tarda va estar a l’alçada. En primer lloc, amb una entrega de carnets que no busca premiar el temps que es duu militant, tant se val si un o nou anys, perquè l’important de la militància és construir col·lectiu i aportar als fronts, tot treballant amb camaraderia per construir un horitzó socialista que, eventualment, es convertirà en realitat. En segon lloc, amb la cloenda pròpiament, l’espai per compartir amb les camarades i companyes de lluita convidades, especialment amb les camarades del Partit, en Joan Josep Nuet i la Nora Sánchez, i amb el nostre Secretari General, l’Ismael Benito, culminant aquest procés tan excepcional.
I així finalitzava el Tercer Congrés de la Joventut Comunista de Catalunya. Podem valorar que va ser un èxit en tant que ens va permetre reflexionar, debatre, sintetitzar, conèixer l’organització i conèixer-nos entre nosaltres, compartir temps amb camarades de lluita i companyes dels fronts, i ens va permetre establir on volem arribar i com ho farem.
Més enllà de la cronologia feta sobre el debat congressual i el Congrés, m’agradaria tancar aquesta síntesi sobre el què va ser el III Congrés amb la reflexió que va fer la Secretària d’Organització del Partit a la cloenda: la militància comunista no es limita a les hores invertides en el Partit, sigui en el debat congressual o en la participació en els fronts, s’és comunista les 24 hores del dia: quan ens definim políticament enfront d’una desigualtat, quan parlem amb la família, o sortim amb els amics, el Partit ha de continuar creixent, les bases han d’eixamplar-se, l’horitzó ha de fer-se fix.
La militància a la joventut comunista implica estar sempre en guàrdia i va més enllà del Congrés, i així ho reflexa La Joven Guardia, una cançó que ja poques són les camarades que reclamen cantar-la però que hem de fer més nostra que mai. El Congrés és la base per poder avançar unides i en guàrdia cap a l’assoliment de l’horitzó socialista en aquest temps incert on la dicotomia final és socialisme o col·lapse.
Andrea Aznar Gómez
