Durant el mes de desembre la cèl·lula de la JCC d’Horta-Guinardó Gràcia, juntament amb el Jovent Republicà de Gràcia, vam engegar una campanya sobre l’oci i l’alcohol, que ha finalitzat aquest passat abril després de diverses encartellades i activitats. La idea de la campanya va sorgir a partir del conflicte creat per una societat amb una tradició consumista que perpetua una manera aparentment única de celebració, que gira al voltant de l’alcohol, i que causa incomoditat i molts cops malestars dins d’espais d’oci, normalment, nocturn. Si bé en uns inicis, la campanya anava dirigida principalment als joves, després de realitzar formacions vam observar com aquestes situacions d’incomoditat també són habituals entre els adults.
Aquestes situacions de malestar són creades pel costum, molt sovint interioritzat, que hem de beure alcohol de manera social. Reiteradament ens trobem envoltats de persones que estan bevent, i les companyes que, per diversos motius no beuen alcohol o simplement no volen consumir-ne aquell dia, sovint es veuen forçades socialment a donar explicacions o, fins i tot, a consumir-ne. Al nostre entendre, l’acció de preguntar a la persona en qüestió el motiu pel qual no està bevent implica haver d’exposar una situació o condició física o mental, cosa que pot generar malestar. Així doncs, el fet de preguntar, a no ser que sigui una persona d’extrema confiança i es faci la pregunta en privat, crea incomoditat, i a la vegada, en veure’s qüestionada per no seguir el comportament del grup, pot arribar-se a generar una situació d’aïllament.
Cadascú té els seus motius personals per no beure alcohol que no ha de per què voler compartir amb la resta del grup, i és la persona, i només ella, qui ha de decidir, sense interferències ni pressions socials, el que fa o deixa de fer. La gent pot decidir no beure per motius religiosos, de salut mental o física (on podem incloure els Trastorns de la Conducta Alimentària) o perquè en aquell moment està prenent una medicació que l’hi impedeix el consum, entre d’altres. Explicar alguna d’aquestes situacions no és gens còmode, sobretot quan l’historial clínic o social es vol mantenir en privat. La llista és tan llarga com el nombre de persones que hi ha al planeta.
Així doncs, el consum de begudes alcohòliques, més enllà de l’addicció i dependència que pot crear, en moltes ocasions té un efecte negatiu en les persones que es troben en entorns on, de manera normalitzada, l’oci i l’alcohol van de la mà. Això no significa, ni de bon tros, que no puguem consumir-ne. Simplement, moderem el seu consum i siguem conscients de la incomoditat que es genera en algunes de les nostres companyes quan ens estranyem que una persona no vulgui beure alcohol.
Concloent, malgrat consumir alcohol en espais d’oci sigui una qüestió molt arrelada que porta dècades formant part de la nostra cultura i que s’origina en el marc del sistema economicosocial en què vivim, sempre és possible canviar les coses i hem de treballar perquè aquestes situacions de malestar desapareguin. El capitalisme ens aboca a la precarietat laboral i, quan volem evadir-nos de la nostra situació, ens incita a fer-ho a través de l’alcohol, de la mateixa manera que ens incita constantment al consum massiu de productes, per a satisfer una insaciable necessitat de consumisme sense fi. L’únic que s’aconsegueix cada cop que es decideix evadir-nos a través de l’alcohol és perpetuar el sistema capitalista en què vivim i no poder sortit mai del cercle: precarietat, consum, precarietat, consum… És necessari un canvi radical i de base en el sistema actual d’oci i d’evasió que tingui en consideració l’arrel del problema.
David Castillo (col·lectiu d’Horta-Guinardó Gràcia de la JCC) i Emma Sarri (Jovent Republicà de Gràcia)