Els passats dies 3, 4, 5 i 6 de desembre del 2019 va tenir lloc a Xipre la XXa Assemblea General de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), on més de 100 organitzacions juvenils d’arreu del món van refermar el seu compromís antiimperialista i en defensa d’un món de pau.

La Federació Mundial de la Joventut Democràtica es va fundar al 1945 a Londres, després de la Conferència de la Joventut Mundial com a resultat dels esforços de la joventut d’arreu del món en la lluita contra el feixisme derrotat en la Segona Guerra Mundial. Neix amb aquesta clara prioritat antifeixista, però des del seu moment i fins a dia d’avui, la Federació fa de la seva lluita política principal la lluita contra l’Imperialisme, entenent-lo com feia Lenin com la fase superior del capitalisme – aquella que implica l’existència d’una burgesia monopolística que ja no només controla l’estructura del seu Estat sinó que transcendeix fronteres.

Aquesta cerca constant per l’acumulació del capital a costa de l’explotació de l’ésser per l’ésser ha marcat la història del capitalisme, i tot i el procés de descolonització durant la segona meitat del segle XX l’imperialisme ha mutat i segueix sent l’eina de dominació mundial dels pobles oprimits.

En aquest context, la importància d’organitzacions com la Federació són claus per a la defensa de la sobirania i la llibertat del pobles d’arreu del món. La FMJD està composada tant per organitzacions que són, com la JCC, pròpiament marxistes-leninistes, així com d’altres que procedeixen de països que pateixen de forma més acarnissada les conseqüències de les polítiques imperialistes de promoció de la guerra i la confrontació i que defensen la sobirania dels seus països des de la defensa de posiciones socialistes.

Quan parlem de Pau, amb majúscula, ens referim no només a l’absència del conflicte bèl·lic, sinó també a l’existència d’una realitat material que permeti als pobles la seva autodeterminació i la defensa de la seva sobirania. I això passa, necessàriament, pel rebuig a les ingerències directes que observem a l’Orient Mitjà, com el recent cas de l’atac nord-americà contra Iran o la nova “proposta” respecte Palestina. També passa per la fi del joc d’escacs al que juguen aquells amb interessos econòmics a les zones del nord d’Àfrica i en general a tot el continent per l’extracció de recursos energètics. O pel suport a la lluita dels pobles llatinoamericans en la seva resistència contra la política del “backyard” que han dut a terme totes les administracions nord-americanes.

La defensa de classe i la solidaritat internacional, clàssicament anomenada internacionalisme proletari, parteix de la base de la lluita emancipadora no només dels pobles que pateixen directament l’imperialisme, sinó també de la lluita de la pròpia classe treballadora als propis països explotadors. Nosaltres, els treballadors europeus i occidentals, som a la “gola del llop”, formem part d’un estat com és Espanya, membre d’organitzacions internacionals que atenen a interessos de classe clarament capitalistes com són la Unió Europea i l’OTAN, i hem de tenir una posició clara en tot aquest conflicte: “no en el nostre nom”. La classe treballadora no va decidir bombardejar l’Iraq el 2003, tampoc ha decidit donar suport i ser còmplices de les polítiques de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, ni és responsable d’haver produït un conflicte armat a Ucraïna, ni ho és d’haver contribuït a l’ocupació del Sàhara primer per Espanya i ara pel Marroc. No, no ho és. 

Els responsables d’aquestes polítiques son els mateixos que han impulsat les polítiques d’austeritat i de retallada de drets laborals en aquesta darrera dècada, els impulsors del lliure mercat i la liberalització de serveis, aquells que tant en el plànol econòmic intern com extern tenen un element en comú: la defensa d’uns interessos capitalistes i anti-populars.

Conseqüentment, per aquests motius, és imprescindible teixir les aliances i mantenir les aliances Internacionals que ens apropin a aquest mon de pau pel que lluitem i generin la solidaritat internacional que rebutgi les agressions imperialistes. Aquest desembre, a Xipre, país que pateix de forma constant l’agressió il·legítima de Turquia que ocupa de forma il·legal la meitat de l’illa, vam escollir una nova direcció de la Federació i vam confirmar els principis antiimperialistes i de solidaritat.

Davant les seves agressions, la nostra solidaritat.

Davant el seu projecte extractiu, el nostre futur fratern.

Visca la joventut democràtica d’arreu del món!

Miguel Morilla Hernández